On a very wet and pretty windy evening on Tuesday 22nd of  December, Goretti was invited by the Collegi d’Arquitects de Girona to give a talk about the restoration of La Rectoria.  Hers was one of seven talks that evening, the theme of which was ‘Construir sobre construit’ or ‘Building on top of built’….Restoration I guess, more or less.  What follows is the text of her talk in English and Catalan with the photographs which accompanied it.

http://arquipindoles.blogspot.com/2010/12/rectoria-de-sant-miquel-de-pineda-de_24.html

 

Rectoria de Sant Miquel de Pineda

de rectoria a casa rural (guest house)

 

Included in the “Quaderns”, the Girona magazine featuring Sant Feliu de Pallerol, La Parròquia de Sant Miquel de Pineda is situated in the north west of La Vall d´Hostoles on the left bank of the River Brugent.  The historical landscape includes two buildings: the Church and the Rectory.

La Rectoria de Sant Miquel de Pineda is located at kilometer 35 on the road between Olot and Santa Coloma de Farners in the municipality of Sant Feliu de Palleros.  La Rectoria is part of the architectural complex of La Parròquia de Sant Miquel de Pineda and the first records date from 1161. During the 17th century it was included in the area of La Vall d´Hostoles and was linked to the Church of Sant Iscle de Colltort.  In the 19th century it was restored as an independent church and had its own priest who lived in the rectory.  This continued until the death of the most recent priest.   Paquita the house keeper was the last person to live in the house.  She lived there until the land was subdivided in 2004.  La Rectoria became an independent property keeping the right of use of the well that still belongs to the diocese of Girona.  Adjacent to this is the public access to the church. Historically rural churches have a rectory as a part of the same building or as an independent building, as is the case of the La Rectoria de Sant Miquel.

At all times our project has respected the original building and most of all it wants to bring back to life a building that was the centre of the surrounding community. The church and La Rectoria were the meeting point for Sant Miquel´s neighbours, especially the children who were taught in the old gallery of the house when it was used as a school and many of the neighbours still remember their days there. They also remember the train, El Carrilet d´Olot a Sant Feliu de Guixols that ran past the front of the house.  The disused railway line is now part of the Via Verde. But the one thing that everyone remembers with special esteem is Paquita.  During her last days at La Rectoria all of them looked after her and kept her company. 

It is necessary to bear in mind that due to lack of maintenance and use, the building was falling into a state of disrepair and was on the verge of becoming a ruin.  Our project is to transform La Rectoria into a guest house with seven rooms and a restaurant for residents and our home, giving the building a new lease of life and offering our future guests a service not dissimilar to that which the house offered in the past.

Externally we want to preserve the essence of the house, recovering elements that had been covered in the past.  One of the eye-catching elements are the arches in the basement.  These were formerly stables and will eventually provide our home.  Another restored element is the gallery on the south façade where the old school was located and where the dining area for our guests will be.  With the opening of the arches the building has ‘gained’ height and the south facade has seen one of the most dramatic transformations resulting in the creation of one of the most beautiful facades of the building.  

The roof has been removed, cleaned and reassembled using original materials; oak, poplar and ceramic tiles. All these materials have been restored, cleaned, treated and the roof has been reinforced with a perimeter belt. The “Era”(paved area to the south west of La Rectoria) another external element, has also been unassembled and it will be reassembled when convenient.

The inside of the building is where the transformation is most obvious as we are adapting the building to the business and our personal needs as a family. We are preserving all of the elements that give the house its unique character; the old economic kitchen, the vaults in the basement, ceilings, floors, etc… wherever possible and always as permitted by the official building code which at all times has dictated the project from the drawings, building licenses through to the final execution.  

The title of this “Arquipindola” should have been “La Rectoria de Sant Miquel de Pineda from and old rectory to a home and guest house”. A project like this isn´t easy and it all began for us in November of 2006 when we left behind our life in Edinburgh to hit the road for Catalunya.  We saw La Rectoria just three months after and we bought it almost a year after that. Buildings like these have something else, you see them and you know straight away that they can give you all you need and more.  That´s what La Rectoria did to us the first time we saw it and still does now.   When you come across one, as architects know, you see what is there but you also have to see through the dust and cobwebs, how it can be restored, transformed and improved. These buildings have lots of history and have witnessed much and that needs to be remembered.

To proceed with a project like this it´s necessary to have a team of people who love these kind of buildings – architects, surveyors, builders, everyone involved and we´ve been very fortunate to find them.  I would like to single out Pere Vidal our builder who together with his team are carrying out the restoration.  He told Roy and myself before we started that you don´t do a job like this to make money, you do it because you like it.  I would like to add that you also end up loving the building as if it were your own child.

This slideshow requires JavaScript.

Rectoria de Sant Miquel de Pineda

de rectoria a casa rural

 En els quaderns de la revista de Girona dedicat a Sant Feliu de Pallerols es diu que  “La parròquia de Sant Miquel de Pineda s´ubica al nord-oest de la Vall d’Hostoles, a l’esquerra del riu Brugent. El seu nucli urbà està format únicament per dos immobles: la casa rectoral i l’església”.

La Rectoria de Sant Miquel de Pineda es troba exactament al km35 de la Ctra. D´Olot a Santa Coloma de Farners al municipi de Sant Feliu de Pallerols. La Rectoria forma part del conjunt arquitectònic de la Parròquia de Sant Miquel de Pineda, i segons la fitxa cadastral esta datada del 1161. El segle XVII es trobava inclosa dins la batllia de la Vall d´Hostoles i l’església era sufragània de la de Sant Iscle de Colltort, en el segle XIX recupera la condició de parròquia independent fet que fa que els rectors visquin a la rectoria.  L’última persona en habitar-la va ser la Paquita, que hi va viure fins el moment de la segregació quant es va traslladar a les Planes on resideix en l’actualitat.  El conjunt parroquial es va segregar aproximadament al 2004 mantenint però les servituds conegudes sobre la parcel.la, servitud de pas i del pou.

Històricament totes les esglésies rurals tenien la rectoria o bé com a part l’edifici o com a part del conjunt parroquial en el nostre cas la Rectoria és un edifici independent part del conjunt  parroquial de Sant Miquel de Pineda. 

En tot moment amb aquest projecta volem ser respectuosos amb l’edifici i sobretot volem tornar a donar vida a un edifici que en el seu dia havia estat el nucli de les masies del voltant.  L’Església i la Rectoria servien de punt d’unió dels veïns de Sant Miquel, sobretot  la canalla ja que l’antiga eixida de la casa servia d’escola i  els veïns  dels voltants recorden amb claredat el seu pas per aquesta.  També recorden el pas del tren per davant mateix de l’era, la línia de l’antic carrilet que ara correspon amb la via verda ,  i sobretot recorden amb molta estimació a la Paquita i els últims anys en que va viure sola a la rectoria ja que sembla que entre tots la cuidaven i li feien companyia. 

Cal tenir present que degut a la manca de manteniment i el desús l’edifici va anar caient en un estat pràcticament ruinos.   El nostre projecte es transformar la rectoria en una casa rural amb set habitacions i restaurant per residents i alhora convertir-la en la nostre llar, donat-li de nou un us i oferint un servei als nostres futurs hostes que en manera molt diferent ja havia tingut en el passat.

 En la part exterior volem conservar l’essència de la casa recuperant elements que estaven coberts en el passat, uns dels mes vistosos tal com podeu veure per les fotografies són els arcs en la planta inferior, on hi havia les quadres on s´emplaçarà la nostre vivenda i també la recuperació de la eixida a la planta principal, on s’emplaçarà el menjador pels nostres hostes.   Amb l’obertura dels arcs em aconseguit que l’edifici hagi guanyat amb alçada i tal com es veu en les fotos la façana sud és la que ha patit un canvi mes dramàtic passant a ser una de les façanes mes boniques de l’edifici.

 La coberta s’ha desmuntat, netejat i tornat a muntar utilitzant tots els materials originals, roure, pollancre, tova.  Tots aquest material s’han recuperat, netejat, tractat i la coberta s’ha reforçat amb un cinto perimetral per tal de reforçar l’estructura de tot l’edifici.

L’era, és un dels elements exteriors que també s’ha desmuntat i es tornarà a muntar en el moment oportú.

En la part interior és on s’està portant a terme una transformació mes gran per adaptar l’edifici a les necessitats del negoci i també a les nostres necessitats familiars,  intentem però conservar tots aquells elements intrínsecs a l’edifici i que li donen el seu caràcter únic.  L’antiga cuina econòmica, les voltes d’aresta de la planta baixa, sostres, terres, etc.. el màxim  possible i sempre si ens ho permet aquest codi tècnic tant interessant que et condiciona tant i tant a l’hora de realitzar el projecte sobre paper, alhora de l’obtenció de permisos i durant la seva execució. 

 Potser el títol d’aquesta arqui-píndola hauria d’haver estat, Rectoria de Sant Miquel de Pineda de rectoria a llar i casa rural.   Com us podeu imaginar un projecte així no és fàcil de tirar endavant, per nosaltres tot va començar el novembre del 2006 quant varem deixar enrere la nostre vida a Edinburgh per engegar el camí de tornada per mi, d’anada pel Roy i el Silvestre cap a Catalunya.    La rectoria la varem veure només tres mesos després d’arribar i la vam adquirir al cap d’uns mesos, sabeu aquests edificis que desprenen un no se que, els veus i saps que et poden donar tot el que necessites i mes, doncs això ens ho va donar la rectoria quant la varem veure per primera vegada i continua donant-nos aquesta sensació ara mateix. Quant et trobes davant d’un edifici així, tal com sabeu els arquitectes, has de veure el que hi ha, però també has de ser capaç de veure mes enllà de la pols i les teranyines com es pot conservar, transformar i millorar.   Aquestes cases tenen molta historia, però sobretot desprenent molta vida, vida viscuda per tots els que hi han passat i per tot el que hi ha passat i això cal tenir-ho present.

M’agradaria acabar, ja molt ràpidament dient que per tirar endavant un projecte així cal un equip de gent que estimin aquest tipus d’edificis, desde els arquitectes, aparellador, constructor, etc.. i nosaltres tenim moltíssima sort d’haver-los trobat.  Recordo que en Pere Vidal que amb el seu equip porten a terme l’execució de l’obre ens va dir al Roy hi ha mi abans de començar que una obra així no es fa per fer diners, si no perquè t´agrada i jo afegiré perquè te l’acabes estima’n quasi com un fill.

 

 

Advertisements